Un centenar d’empresaris i directius ha assistit a la jornada sobre La digitalització empresarial: de la indústria tradicional a la 4.0 organitzada conjuntament per l’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE) de l’Ajuntament de Rubí, el Fòrum Empresarial Cecot-Rubí, la Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya (ASEITEC) i el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.
Aquesta jornada ha servit per inaugurar el Rubindustria, espai de debat i reflexió especialitzat en el sector industrial creat per l’Ajuntament de Rubí. L’acte ha comptat amb la participació d’Anna Maria Martínez, alcaldessa de Rubí; Manel Jiménez, president del Fòrum Empresarial Cecot-Rubí; Pedro Gómez, president d’Aseitec; Manel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers de Barcelona; Fernando Pérez Neira de l’empresa SIEMENS; Josep Baucells de l’empresa TRISKEL TELECOM; Josep Rius de l’empresa NEXIONA; Ricard Santué de l’empresa IDIADA; Jordi Ribatallada de l’empresa ABB Robòtica; Xavier Riba de l’empresa Innovae; Carles Grau de l’empresa KONSAC GROU; i Daniel Marco, director de Smartcat de la Generalitat de Catalunya.
Innovació tecnològica i processos industrials
Ha obert la jornada el president de Cecot-Rubí, Manel Jiménez, qui ha assenyalat que el nostre futur industrial i la nostra posició competitiva dependrà de l’agilitat amb què siguem capaços d’incorporar la innovació tecnològica als processos industrials i de serveis. Jiménez ha indicat que “en tot canvi substancial hi ha impactes socials que obliguen a exercir una gran responsabilitat tant als empresaris com als polítics”. Per el president de Cecot-Rubí, la innovació i l’ús de la tecnologia que s’expressa de manera disruptiva, amb un altíssim component d’intel·ligència i una major automatització als processos, “generarà una reducció de tasques realitzades avui per les persones”. Jiménez ha indicat que això “planteja reptes de gran responsabilitat social que s’han de tenir molt en compte” i ha afegit que potser una quarta revolució industrial com la que s’acosta requereix de nous conceptes de cobertura social sustentats amb part de les millores que s’obtinguin. Igualment, el president de Cecot-Rubí ha afirmat que la transformació tecnològica que estem vivint requereix profunds reciclatges de coneixements i una actitud proactiva per impulsar els canvis i sumar-se a ells, obtenint els beneficis personals i empresarials des d’una millor posició competitiva. Gestionar aquests aspectes requereix replantejaments profunds de la formació professional i de la formació universitària i tot i que els seus efectes no seran immediats, caldrà anar preparant el terreny per afrontar els reptes tecnològics.
L’alcaldessa de Rubí, Anna Maria Martínez ha expressat el caràcter industrial de la ciutat de Rubí. Martínez ha reblat que Rubí és la segona zona industrial de Catalunya i en aquest sentit ha indicat que Rubí “és una ciutat industrial i té intenció de seguir sent-ho”. L’alcaldessa ha exposat que la indústria 4.0 és la quarta revolució industrial i està modificant el paradigma tecnològic, els processos productius i la gestió dels recursos humans. Per a l’alcaldessa tot està impregnat d’aquest procés i ha indicat que com administració tenen el deure d’acompanyar la indústria i afavorir espais de debat com el Rubindustria.
Per a seva banda, Pedro Gómez, president de ASEITEC, creu que la tecnologia fa que la indústria estigui començant una nova revolució. La tecnologia és ara més humana que mai, “la portem sempre a sobre” ha explicat i ha afegit que “aquesta jornada posa de manifest com la tecnologia ens pot fer més competitius i recuperar així indústria que en el seu moment es va perdre”.
Digitalització de l’empresa 
La jornada s’ha dividit en tres blocs, el primer s’ha dedicat a la digitalització de l’empresa industrial. Fernando Pérez Neira, manager d’automatització de l’empresa SIEMENS ha parlat del camí cap a la producció massiva de productes personalitzats. Pérez Neira ha afirmat que el “desig d’immediatesa obliga al teixit productiu a actuar amb rapidesa, cosa que fa necessària la digitalització”.
Pérez Neira considera que allò important no és saber extreure dades, sinó convertir aquestes dades en informació útil. La digitalització comporta que les empreses no busquin proveïdors, sinó socis. El concepte bàsic és la determinació. Per a Neira “només aquelles empreses amb una clara determinació cap a la innovació i compartir les dades podran seguir en el mercat de manera exitosa”, per això cal preparar-se per implementar una estratègia corporativa d’anàlisi de dades. El 2020 està previst que es alliberi el 5G, on tot serà connectable, per tant tot serà objecte d’estudi, anàlisi i avaluació.
Big data i Internet de les Coses
El segon bloc ha plantejat cinc experiències tecnològiques de la Indústria 4.0. Aquest bloc ha comptat amb la participació de Josep Baucells director general d’TRISKEL TELECOM ha dedicat la seva ponència als sistemes Ciberfísicos i Internet de les Coses; Josep Rius de NEXIONA (M2M CLOUD FACTORY SL) al Big Data i Internet de les Coses; Ricardo Satué, product manager de mobilitat i vehicles lleugers de l’àrea d’Innovació d’Applus IDIADA; Xavier Riba, director territorial de Catalunya de Innovae
Josep Rius ha afirmat que tot producte és susceptible de ser connectat, per tant tot producte és susceptible de ser venut com a servei. Ricardo Satué, ha explicat la seva proposta d’innovació en fabricació additiva 3D. Jordi Ribatallada, ha posat sobre la taula la robòtica col·laborativa com a element transformador de la indústria i ha senyalat que té com a objectiu el de ser socialment sostenible, és a dir, ajudar a les persones, però no substituir-les. Xavier Riba, ha parlat sobre l’aplicació de les últimes tecnologies de realitat augmentada i virtual. Riba ha indicat que existeix un nou terme: la realitat mixta, la qual permet la visualització de dades en temps real sense necessitat d’estar físicament on existeix l’objecte a analitzar o reparar. Això s’aconsegueix amb ulleres intel·ligents entre d’altres aparells possibles.
Recursos Humans 4.0
El tercer i últim bloc de la jornada ha tractat els recursos humans 4.0 i ha comptat amb la participació de Carles Grau, partner de tecnologia i innovació del grup KONSAK i Daniel Marco director del projecte Smartcat de la Generalitat de Catalunya.
Carles Grau ha indicat que cal canviar els hàbits de conducta a les organitzacions per fer front al canvi tecnològic. “En aquests -ha afegit- moment irrompen nous models de negoci que trenquen les regles del joc, com ara Uber que és l’empresa de taxis més gran del món i no té vehicles propis o el d’Airbnb, que no compten amb propietats immobiliàries per llogar”. Grau també ha senyalat que la velocitat del canvi tecnològic fa que la vida mitja de les empreses s’escurci. Per a Carles Grau, els processos de treball que siguin purament administratius, repetitius, aniran sent substituïts per sistemes robòtics. El nou talent és molt més que educació. Hi ha empreses que no demanen titulació universitària com a requisit professional, com per exemple Ernst & Young. El concepte clau per Grau és el de treballar amb el conjunt de l’organització el desenvolupament de les habilitats claus, ja que “l’actiu més important de les empreses són les persones”.
Respecte el paper de les administracions, Daniel Marco, director del projecte Smartcat de la Generalitat de Catalunya, s0ha referit al pla d’accions del govern per impulsar la indústria 4.0. Marco ha indicat que “Catalunya va concentrar el 56% de la inversió estrangera en projectes de R+D a Espanya en el període 2010-2015 i que per la Generalitat de Catalunya, els projectes de Indústria 4.0 són una prioritat”. En aquest moment el Govern es troba en la fase de disseny del Pacte Nacional d’Indústria.
Principals conclusions
Pedro Gómez, president de l’Aseitec, ha tancat l’acte exposant les principals conclusions que ha resumit en cinc punts:
L’enfocament client. El Client està més que mai empoderat per la tecnologia: les persones del carrer mai havíem disposat de tanta tecnologia a les mans. S’ha combinat l’accés a Informació amb mobilitat. Les persones porten més tecnologia que la que poden disposar als nostres llocs de treball. Si a la mobilitat li afegim la Internet social, la de les xarxes socials, al consumidor se li està donant un poder que mai havia tingut.
El Repte més important que té la Indústria és la personalització. Cal adaptar els mètodes de producció de manera que se centrin en les necessitats del clients per oferir un producte a mida. La quarta revolució és també la de la fabricació flexible, adaptada a la demanda a través de processos que involucrin els clients en el disseny i es fabriqui mitjançant sistemes de producció flexible.
La transformació digital permet ampliar les possibilitats de negoci. Es crea valor a través de nous models de negoci. Activitats que eren inimaginables abans de l’era d’Internet avui són possibles, se n’ha parlar d’Uber i Airbnb, però no són les úniques.
Cal canviar a un nou paradigma, el de la cultura digital, per gestionar el talent de les persones i motivar la innovació. Entre les incerteses de la quarta revolució destaca sobretot que passarà amb molts dels treballs actuals, en aquest procés s’estan desenvolupant unes noves regles de joc, el talent és més que educació i les persones hauran de generar noves capacitats per garantit l’èxit.
Clara preocupació al voltant de la interconnexió de fàbriques, de les plantes de producció, etc. i té a veure amb la seguretat informàtica, la ciberseguretat es presenta com vital en l’èxit de la Indústria 4.0.
La Jornada s’ha clausurat amb un catering relacional i demostracions en relació a les presentacions realitzades pels diferents ponents. El Rubindústria ha omplert la sala Fòrum de la Masia de Can Serra i s’ha pogut seguir a temps real al web Rubiempresa.net a través d’un servei de vídeo streaming.